Palimpsestos, colecciones descontextualizadas y la estadística bayesiana: un punto de encuentro

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.51349/veg.2023.1.07

Palabras clave:

Modelo bayesiano, Cronología, Prehistoria reciente, Conjuntos líticos, Valle bajo Ebro

Resumen

En este trabajo presentamos la aplicación de Procedimientos Automáticos Bayesianos sobre los conjuntos líticos descontextualizados de las terrazas próximas al Pas de l’Ase (Ribera d’Ebre, Tarragona) para proporcionar probabilidades cronológicas y diacronía espaciotemporal. Bajo los objetivos de obtener una mayor base empírica y contribuir a rellenar vacíos de información mediante el estudio de los palimpsestos, se establece un marco referencial que engloba los contextos arqueológicos fechados del Mediterráneo peninsular en el periodo comprendido entre el 14000-3000 cal. BP. Evaluamos la aplicación de esta nueva metodología, su efectividad y su adaptación sobre los diferentes casos de estudio y los referentes usados.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ADSERIAS, M.; RODON, T.; VIÑAS, R. (1989): Memòria de les excavacions realitzades a l'Abric de Sant Gregori, Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya.

AGUILELLA, G.; ROMAN, D.; GARCÍA, P. (eds.) (2014): La Cova dels Diablets (Alcalà de Xivert, Castelló). Prehistòria a la Serra d’Irta, Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Diputació de Castelló.

AGUILELLA, G. (coord.); AGUIRRE, C.; ARQUER N.; FERNÁNDEZ, A.; FLORS, E.; LLIDÓ, S.; MONTERO I.; OLIVER, A.; PERDOMO, M.; PIQUERAS, F.; PLASENCIA, E.; ROMÁN, D.; SALAZAR, D. C.; SORIANO, I.; TORMO, C.; VICIACH, A. (2017): Tossal del Mortòrum: Un assentament de l'Edat del Bronze i del Ferro Antic a la Ribera de Cabanes (Castelló), Monografies de Prehistòria i arqueología Castellonenques, 17, Servei d’investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, Castelló.

ALCALDE G.; MOLIST M.; SAÑA M. (2002): Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 5480 i 2900 CAL. A.C., Olot: Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa 7.

ALCALDE, G.; MOLIST, M.; SAÑA, M. (2005): Les ocupacions neolítiques de la Balma del Serrat del Pont (Garrotxa), Tribuna d’arqueologia 2001-2002, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya: 27-38.

ALCALDE, G.; BORRELL, F.; CASELLAS, S.; OLIVA, M.; SAÑA, M.; VICENTE, O. (2016): La Prunera (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa), un assentament neolític del IV/III mil·leni cal BC en el Prepirineu català, Documenta Universitaria, Universitat Autònoma de Barcelona i Ajuntament de Sant Joan Les Fonts.

ALDAY, A. (2018): Regiones y transferencias en el camino del Neolítico ibérico: el caso de las armaduras líticas, Saguntum, 50: 9-33. https://dx.doi.org/10.7203/SAGVNTVM.50.10856

ARMERO, C.; GARCÍA-DONATO, G.; JIMÉNEZ-PUERTO, J.; PARDO-GORDÓ, S.; BERNABEU, J. (2021): Bayesian classification for dating archaeological sites via projectile points, SORT-Statistics and Operations Research Transactions, 45, 1: 33-46. https://doi.org/10.2436/20.8080.02.108

AURA, J.E.; CARRIÓN, Y.; GARCÍA-PUCHOL, O.; JARDÓN, P.; JORDÁ, J.F.; MOLINA, L.; MORALES, J.V.; PASCUAL, J. L.; PÉREZ, G.; PÉREZ, M.; RODRIGO, M. J.; VERDASCO, C. (2006): Epipaleolítico – Mesolítico en las comarcas centrales valencianas, en A. ALDAY RUÍZ (coord.), El Mesolítico de muescas-denticulados en la Cuenca del Ebro y el Litoral Mediterráneo peninsular, Memorias de Yacimientos Alaveses, 11, Diputación Foral de Álava, Vitoria-Gasteiz: 65-120.

AVCI, E. (2021): Bayesian approach to the meta-analysis of multi-category prevalence, Communications in Statistics - Simulation and Computation, 50, 5: 1541-1559. https://doi.org/10.1080/03610918.2021.1887229

BAILEY, G. (2007): Time perspectives, palimpsests and the archaeology of time, Journal of Anthropological Archaeology, 26 (2). 198-223. https://doi.org/10.1016/j.jaa.2006.08.002

BALDELLOU, V. (2011): La cueva de Chaves (Bastarás-Casbas, Huesca), en J. BERNABÉU, M. A. ROJO y L. MOLINA (eds.), Las primeras producciones cerámicas: el VI milenio cal AC en la Península Ibérica, Saguntum-Extra, 12: 141-144.

BARANDIARÁN, I. (1978): El Abrigo de la Botiquería dels Moros. Mazaleón (Teruel). Excavaciones Arqueológicas de 1974, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 5: 49-138. http://hdl.handle.net/10234/45283

BARGALLÓ, A.; GABUCIO, M. J.; RIVALS, F. (2015): Puzzling out a palimpsest: Testing an interdisciplinary study in level O of Abric Romaní, Quaternary International, 30: 1-15. http://dx.doi.org/10.1016/j.quaint.2015.09.066

BARTON, C. M.; BERNABEU, J.; GARCIA-PUCHOL, O.; SCHMICH, S.; MOLINA, L. (2004): Longterm socioecology and contingent landscapes, Journal of Archaeological Method and Theory, 11 (3). 253-295. http://www.jstor.org/stable/20177497

BARTON, C. M.; RIEL-SALVATORE J. (2014): The formation of lithic assemblages», Journal of Archaeological Science, 46: 334–352. https://doi.org/10.1016/j.jas.2014.03.031

BARTROLÍ, R.; BERGADÀ, M.; CEBRIÀ, A.; MESTRES, J.; RIBÉ, G. (1992): La cova de la Guineu: ocupacions i usos d’una cavitat de la Serra de Font-rubí (Alt Penedès) del 9.850 BP a l’època recent, Memòria arqueològica dipositada al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

BERNABEU, J. (ed.) (1993): El III milenio a.C. en el País Valenciano: los poblados de Jovades (Cocentaina, Alacant) y Arenal de la Costa (Ontinyent, València), Saguntum, 26: 9-179.

BERNABEU, J.; MOLINA, L. (eds.) (2009): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Monografía Museo Arqueológico Provincial de Alicante (MARQ), Serie Mayor, 6, Alicante.

BERNABEU, J.; GARCÍA-PUCHOL, O.; LA ROCA CERVIGÓN, N.; BARTON, C. M. (1999): Prospecciones sistemáticas en el Valle del Alcoi (Alicante). Primeros resultados, Arqueología espacial, 21: 29-64

BERNABEU, J.; BARTON, M.; PARDO-GORDÓ, S.; BERGIN, S. M. (2015): Modeling initial Neolithic dispersal. The first agricultural groups in West Mediterranean, Ecological Modelling, 307: 22-31. http://dx.doi.org/10.1016/j.ecolmodel.2015.03.015

BERNABEU, J.; LOZANO, S.; PARDO-GORDÓ, S. (2017): Iberian Neolithic Network: The rise and fall of the cardial world, Frontiers in Digital Humanities, 4:7. https://doi.org/10.3389/fdigh.2017.00007

BERNABEU, J.; JIMÉNEZ-PUERTO, J.; ESCRIBÁ, P.; PARDO-GORDÓ, S. (2018): C14 y poblamiento en las comarcas centro-meridionales del País Valenciano (c. 7000-1500 cal BC), Recerques del Museu d’Alcoi, 27: 35-48.

BERNARD, J. M. (2005): An introduction to the imprecise Dirichlet model for multinomial data, International Journal of Approximate Reasoning, 39 (2-3). 123-150. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ijar.2004.10.002

BOGDANOVIC, I.; PALOMO, A.; PIQUÉ, R.; ROSILLO, R.; TERRADAS, X. (2017): Los últimos cazadores-recolectores en el NE de la Península Ibérica: evidencias de ocupaciones humanas durante el VI milenio cal BC, en A. BARCELÓ, I. BOGDANOVIC y B. MORELL (eds.), Actas del Congreso de Cronometrías Para la Historia de la Península Ibérica (IberCrono 2017), Universitat Autònoma de Barcelona: 35-45.

BORRELL, F. (2008): La industria lítica tallada de La Prunera y La Bauma del Serrat del Pont: aportaciones al modelo de poblamiento del Prepirineo oriental durante el Neolítico Final, en M.S. HERNÁNDEZ, J.A. SOLER y J.A. LÓPEZ (eds.), Actas del IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol. 2, Museo Arqueológico de Alicante: 191-199.

BORRELL, F.; GÓMEZ, A.; MOLIST, M.; TORNERO, C.; VICENTE, O. (2016): La cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona). Un exemple d'ocupació en cova en el procés de neolitització al Garraf, en X. ESTEVE, C. MIRÓ, N. MOLIST y G. SABATÉ (eds.), Jornades d'Arqueologia del Penedès 2011, Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès: 97-107.

BORRELL, F.; BOSCH, J.; GIBAJA, J. F.; SCHMIDT, P.; TERRADAS, X. (2019): The status of imported Barremian-Bedoulian flint in north-eastern Iberia during the Middle Neolithic. Insights from the variscite mines of Gavà (Barcelona), PloS One, 14 (11): 224-238. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0224238.

BOSCH, A.; BUXÓ, R.; PALOMO, A.; BUCH, M.; MATEU, J.; TABERNERO, E.; CASADEVALL, J. (1999): El Poblado de Plansallosa y la neolitización del valle de Llierca (Pre-pirineo oriental), II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica, Saguntum-Extra, 2: 329-335.

BOSCH, J. (2005): El procés de neolitització a la regió del curs inferior de l’Ebre, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.

BOSCH, J. (2011): La Cueva del Vidre (Roquetes, Bajo Ebro). Asentamiento del Mesolítico y del Neolítico Antiguo en la Cordillera Costera Catalana meridional, en V.S. GONÇALVES, M. DINIZ y A.C. SOUSA (eds), 5º Congresso do Neolitico Peninsular, Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa, Lisboa: 182-188.

BOSCH, J. (2016): Epipaleolític i neolític antic a la serra del Caro: les coves de l’Hospital i del Vidre (Roquetes, Baix Ebre), en J. MARTÍNEZ, J. DILOLI y M.M. VILLALBÍ, (coord.), Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa, 1: 63-77.

BOSCH, J., VILLALBÍ, M. M.; FORCADELL, A. (1996): El Barranc d’en Fabra (Amposta, Montsià). un assentament neolític a l’aire lliure, Tribuna d’Arqueologia 1994-1995: 51-62.

BOSCH, J., FAURA, J.M.; VILLALBÍ, M. M. (2004): Intervenció arqueològica a l’àrea del Molinàs (Amposta, Montsià). aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament des del Neolític fins a l’època andalusina a les terrasses de la zona de la desembocadura de l’Ebre, Tribuna d’Arqueologia 2000-2001: 7-31.

BOSCH, J., NADAL, J., ROMÁN, D.; ESTRADA, A. (2015): Antiguas excavaciones, nuevas respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l’Hospital (Roquetes, Baix Ebre), Saguntum, 47: 9-27. https://doi.org/10.7203/sagvntvm.47.3780

BOSCH, J.; GIBAJA, J. F.; SUBIRÀ, M. E.; SANTOS, F. J.; MORELL, B. (2020): Los primeros «sepulcros de fosa». Prácticas funerarias durante el Neolítico en el curso inferior del Ebro, VII Congreso Internacional sobre el Neolítico en la Península Ibérica, Universidad de Sevilla.

BRAVO, P; HINOJO, E.; SUBIRÀ, M.E.; ALLIÈSE, F.; MASCLANS, A.; SANTANA, J.; SANTOS, F. J.; AGULLÓ, L.; GÓMEZ-MARTÍNEZ, I.; REMOLINS, G.; GIBAJA, J. F. (2015): Les sépultures néolithiques de Can Gambús-2 (Sabadell, Espagne). nouvelles données sur les pratiques funéraires de la culture des Sepulcros de fosa, L'Anthropologie, 119 (1): 38-57. https://doi.org/10.1016/j.anthro.2015.02.003

BRONK-RAMSEY, C.; LEE, S. (2013): Recent and Planned Developments of the Program OxCal, Radiocarbon, 55 (2): 720-730. https://doi.org/10.1017/S0033822200057878

CACHO, C; FUMANAL, M.P.; LÓPEZ, P.; LÓPEZ, J.A.; PÉREZ RIPOLL, M.; MARTÍNEZ VALLE, R.; UZQUIANO, P.; ARNANZ, A.; SÁNCHEZ MARCO, A.; SEVILLA, P.; MORALES, A.; ROSELLÓ, E.; GARRALDA, M.D.; GARCÍA-CARRILLO, M. (1995): El Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà, Alicante). Reconstrucción paleoambiental y cultural de la transición del Tardiglaciar al Holoceno inicial, Recerques del Museu d’Alcoi, 4: 11-101.

CASABÓ, J. (2004): Paleolítico Superior Final y Epipaleolítico en la Comunidad Valenciana, MARQ Serie Mayor 3, Alicante.

CASABÓ, J.; ROVIRA, M.L. (1991): La industria lítica de la Cova de Can Ballester (La Vall Dùixo, Castellón), Lucentum, 9-10: 7-24. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM1990-1991.9-10.01

CAVA, A. (2000): La industria lítica del neolítico en Chaves, Huesca, Saldvie, 1: 77-164. https://doi.org/10.26754/ojs_salduie/sald.200016416

CEBRIÀ, A.; FONTANALS, M.; MARTÍN, P.; MORALES, J. I.; OMS, F.X.; RODRÍGUEZ-HIDALGO, A.; SOTO, M.; VERGÈS, J. M. (2014): Nuevos datos para el Neolítico antiguo en el nordeste de la Península Ibérica procedentes de la Cova del Toll (Moià, Barcelona) y de la Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí, Tarragona), Trabajos de Prehistoria, 71: 134-145. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12128

CLOP, X.; FAURA, J.M. (1995): El sepulcre megalític de Les Maioles. Memòria arqueològica dipositada al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

CORTELL-NICOLAU, A. (2020): La evolución de las puntas de proyectil en la transición a las economías productoras en el este y noreste de la península ibérica implicaciones filogenéticas, culturales y sociales, Tesis Doctoral, Universitat de València.

CORTELL-NICOLAU A.; GARCÍA-PUCHOL O.; BARRERA-CRUZ M.; GARCÍA-RIVERO D. (2021): The spread of agriculture in Iberia through Approximate Bayesian Computation and Neolithic projectile tools, PLoS ONE 16 (12): 1-25. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0261813

DAURA J., SANZ M., SORIANO I.; PEDRO, M.; RUBIO, Á.; OLIVA, M.; GIBAJA, J.F.; QUERALT, I.; ÁLVAREZ, R.; LÓPEZ-CACHERO, F. J. (2017): Objetos de oro y epicampaniforme en la Cova del Gegant. Relaciones en la costa mediterránea de la Península Ibérica durante la Edad del Bronce, Trabajos de Prehistoria, 74: 149–167. https://doi.org/10.3989/tp.2017.12188

DAVIES, B.; HOLDAWAY, J. M.; FANNING, P. C. (2015): Modelling the palimpsest: An exploratory agent-based model of surface archaeological deposit formation in a fluvial arid Australian landscape, The Holocene, 26 (3). 1-14. https://doi.org/10.1177/0959683615609754

DE PEDRO, M. J. (1998): La Lloma de Betxí (Paterna, Valencia). un poblado de la Edad del Bronce, Serie de Trabajos Varios, 94, Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia. http://mupreva.org/pub/125/es

DE PEDRO, M.J. (2004): L’edat del bronce al nord del País Valencià: Hàbitat i territori, Cypsela, 15: 103-122.

DOMINGO, R.; BEA, M.; UTRILLA, P. (2010): Una nueva ocupación neolítica en el río Guadalope: la campaña de 2009 en el abrigo de Ángel 2, Salduie, 10: 225-235. DOI: https://doi.org/10.26754/ojs_salduie/sald.2010106617

DUNNELL, R.; DANCEY, W. (1983): The siteless survey: a regional scale data collection strategy, en M. SCHIFFER: Advances in Archaeological Theory and Method, Academic Press, New York: 267-287.

ESCRIBÁ, P. (2021): La geometría en las decoraciones cerámicas durante el Neolítico Antiguo del VI-V milenio cal BC (VIII-VII cal BP) entre el Xúquer y el Ebre, Tesis doctoral, Universitat de València, València.

ESTEVE-GÁLVEZ, F. (1954): Investigaciones arqueológicas en las terrazas cuaternarias del curso inferior del Ebro. Itinerario primero: de Amposta a la Carrova y Campredó, Noticiario Arqueológico Hispánico, III-IV, Madrid.

ESTEVE-GÁLVEZ, F. (2000): Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l’Ebre I: Prehistòria, Museu del Montsià, Ajuntament d’Amposta, Amposta.

FERNÁNDEZ-LÓPEZ DE PABLO, J. (2006): La producción lítica del IV y III milenio cal BC en el norte del País Valenciano: primeros datos sobre contextos habitacionales, en N. BICHO y H. VERISSIMO (eds.), Do Epipaleolítico ao Calcolítico na Península Iberica. Actas do IV congreso de Arqueología peninsular, Universidade do Algarve, Faro: 263-277.

FERNÁNDEZ-LÓPEZ DE PABLO, J.; BARTON, M. (2013): Bayesian Estimation Dating of Lithic Surface Collections, Journal of Archaeological Method and Theory, 20 (4). DOI: https://doi.org/10.1007/s10816-013-9198-z

FLORS, E. (coord.); RUIZ, J.M.; CARRASCOSA, B.; LÓPEZ-GILA, M.D.; CARMONA, P.; ÁNGEL, A. I.; CARRASCO, M. S.; ARASA, F.; LASTRAS, M.; PÉREZ-JORDÀ, G.; REINA, M.; CARRIÓN Y.; GARCÍA-PUCHOL, O.; RODRÍGUEZ, F.; AGUILELLA, G.; OROZCO, T.; POLO, M.; GUSI, F.; SANFELIU, D.; GARCÍA-PRÓSPER, E.; OLÁRIA, C.; COLLADO, E.; SALAZAR-GARCÍA, D.C.; FERNÁNDEZ-IZQUIERDO, A. (2009): Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castelló). Evolución del paisaje antrópico desde la Prehistoria hasta el medioevo, Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8, Castellón.

FORTEA, J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolítico mediterráneo español, Universidad de Salamanca, Salamanca.

FRANCÈS, J.; GUÀRDIA, M.; MAJÓ, T.; SALA, O. (2006): L’hipogeu calcolític del carrer París de Cerdanyola del Vallès, Tribuna d’arqueologia 2006, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya: 315-333.

GABARDA, M. V. (ed.); HERNÁNDEZ, F. J.; GUILLEM, P. M.; DE HARO, S.; IBORRA, M. P.; MARTÍNEZ, R.; PÉREZ, G.; PÉREZ, R.; RUIZ, J. M.; TEN, S.; VALCÁRCEL, A. (2010): El cingle de Mas Cremat (Portell de Morella, Castelló). Un asentamiento en altura con ocupaciones del Mesolítico Reciente al Neolítico Final, Renomar S.A y Ein Mediterraneo S.L, Generalitat Valenciana.

GARCÍA, S.; VAQUERO, M.; PÉREZ, I.; MENÉNDEZ, B.; PEÑA, L.; BLASCO, R.; MANCHA, E. (2009): Palimpsestos y cambios culturales en el límite Pleistoceno-Holoceno: el conjunto lítico de Picamoixons (Alt Camp, Tarragona), Trabajos de Prehistoria, 66 (2): 61-76. https://doi.org/10.3989/tp.2009.0919

GARCÍA-ARGÜELLES, P.; NADAL, J.; FULLOLA, J.M. (2005). El abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el Nordeste peninsular, Trabajos de Prehistoria, 62 (1): 65-84. https://doi.org/10.3989/tp.2005.v62.i1.56

GARCÍA-ARGÜELLES, P.; NADA, J; FULLOLA, J. M.; BERGADÀ, M. M.; DOMINGO, I.; ALLUÉ, E.; LLOVERAS, L. (2014): Nuevas interpretaciones del Paleolítico Superior Final de la Cataluña meridional: el yacimiento de L’ Hort de la Boquera (Priorat, Tarragona), Trabajos de Prehistoria, 71, 2: 242-260. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12133

GARCÍA-PUCHOL, O. (2005): El proceso de neolitización en la fachada mediterránea de la península Ibérica. Tecnología y tipología de la piedra tallada, BAR International Series 1430, Archaeopress, Oxford.

GARCÍA-PUCHOL, O. (2009): Contexto de producción y consumo de piedra tallada durante el neolítico en Costamar: avance de los resultados, en E. FLORS (ed.). Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castelló). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo, Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8, Castelló: 243-261.

GARCÍA-PUCHOL, O.; AURA, J. E. (2006): El Abric de la Falguera (Alcoi, Alacant). 8,000 años de ocupación humana en la cabecera del río de Alcoi. Alcoi: Excma Diputación de Alicante.

GARCÍA-PUCHOL, O.; MOLINA, L.; COTINO, F.; PASCUAL, J. L.; OROZCO, T.; PARDO-GORDÓ, S.; CARRIÓN, Y.; PÉREZ, G.; CLAUSÍ, M.; GIMENO, L. (2014): Hábitat, marco radiométrico y producción artesanal durante el final del Neolítico y el Horizonte Campaniforme en el corredor de Montesa (Valencia). Los yacimientos de Quintaret y Corcot, Archivo de Prehistoria Levantina, 30: 159-211. http://mupreva.org/pub/837/va

GARCÍA-PUCHOL, O.; MCCLURE S. B.; JUAN-CABANILLES, J.; DÍEZ-CASTILLO, A.A.; BERNABEU, J.; MARTÍ-OLIVER, B.; PARDO-GORDÓ, S.; PASCUAL-BENITO, J.L.; PÉREZ-RIPOLL, M.; BALAGUER, L.M. (2016): Cocina Cave Revisited: Bayesian radiocarbon chronology for the last hunter-gatherers and first farmers in Eastern Iberia, Quaternary International, 30: 1-13. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2016.10.037

GARCÍA-PUCHOL, O.; BERNABEU, J.; BARTON, M.; PARDO-GORDÓ, S.; MCCLURE, S.B.; DÍEZ-CASTILLO, A. (2018): A Bayesian approach for timing the neolithization in Mediterranean Iberia, Radiocarbon, 60 (1): 181-205. https://doi.org/10.1017/RDC.2017.61

GENERA, M. (1982): Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, Fonaments, 3: 47-134.

GENERA, M. (1991): L'Ebre final: del Paleolític al món romà, Institut d’Estudis Dertosencs, 37, Tortosa.

GENERA, M. (1993): Vinebre: Els Primers Establiments al ribreal: recerques arqueològiques, Institut d’Estudis Tarraconses Ramon Brenguer IV, Diputació de Tarragona.

GIBAJA, J.; MAZZUCCO, N. (2015): Conociendo la función del utillaje lítico tallado: Veinticinco años de análisis traceológicos aplicados a contextos neolíticos del noreste de la Península Ibérica, Journal of Lithic Studies, 2 (2): 67-93. https://doi.org/10.2218/jls.v2i2.1432

GIBAJA, J. F.; PALOMO, A.; FRANCÈS, J.; MAJÓ, T. (2006): Les puntes de sageta de l’hipogeu calcolític del carrer París (Cerdanyola). caracterització tecnomorfològica i funcional, Cypsela, 16: 127-133.

GIBAJA, J.F.; MOZOTA, M.; SUBIRÀ, M.E.; MARTÍN, A. (coords.) (2017): Mirando a la Muerte. Las Prácticas funerarias durante el neolítico en el Noreste peninsular, vol. 1, E-DITARX, Castelló de la Plana.

GIBAJA, J.F.; MOZOTA, M.; SUBIRÀ, M.E.; MARTÍN, A. (coords.) (2018): Mirando a la Muerte. Las Prácticas funerarias durante el neolítico en el Noreste peninsular, vol. 2, E-DITARX, Castelló de la Plana.

GIBAJA, J.F.; MOZOTA, M.; SUBIRÀ, M.E.; MARTÍN, A. (coords.) (2019): Mirando a la Muerte. Las Prácticas funerarias durante el neolítico en el Noreste peninsular, vol. 3, E-DITARX, Castelló de la Plana.

GIBAJA, J.F.; MOZOTA, M.; SUBIRÀ, M.E.; MARTÍN, A. (coords.) (2022): Mirando a la Muerte. Las Prácticas funerarias durante el neolítico en el Noreste peninsular, vol. 4, E-DITARX, Castelló de la Plana.

GIRONÈS, I.; PARDO-GORDÓ, S.; MOLIST, M. (2020a): La inferencia cronológica bayesiana aplicada a la industria lítica superficial procedente de las terrazas fluviales del Bajo Ebro (Aldover-Xerta, Baix Ebre), Saguntum, 52: 9-31. http://dx.doi.org/10.7203/SAGVNTVM.52.15055

GIRONÈS, I.; MOLIST, M.; PARDO-GORDÓ, S. (2020b): Análisis tecno-tipológico y cronológico de la indústria lítica superficial recuperada en las terrazas del cauce del bajo Ebro, Zephyrus, 86: 15-42. https://doi.org/10.14201/zephyrus2020861542

GOOD, I. (1965): The estimation of probabilities: An essay on modern Bayesian methods, First Edition, MIT Press, Cambridge.

GUITART, I. (1986-1988): Memòria d’excavacions de la necrópolis neolítica del Pla del Riu (Les Marcetes, Bages), Memòria arqueológica dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

GUSI, F.; OLÀRIA, C. (1981): «El yacimiento prehistórico de Can Ballester (Valí de Uxó, Castellón)», Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 6: 39-96. http://hdl.handle.net/10234/45126

JOVER, F.J. (2011): El instrumental lítico tallado de Benàmer: continuidad y ruptura en los procesos de producción lítica tallada entre el VII y el IV Milenio cal BC, en P. TORREGROSA, F.J. JOVER y E. LÓPEZ (eds.), Benàmer (Muro de Alcoi, Alicante). Mesolíticos y Neolíticos en las tierras meridionales valencianas, Serie de Trabajos Varios, 112, Servicio de Investigación Prehistórica del Museo de Prehistoria de Valencia, Valencia: 133-204.

JUAN-CABANILLES, J. (2008): El utillaje de piedra tallada en la Prehistoria reciente valenciana. Aspectos tipológicos, estilísticos y evolutivos, Serie de Trabajos varios, 109, Servicio de Investigación Prehistórica del Museo de Prehistoria de Valencia, Valencia.

JUAN-CABANILLES, J.; MARTÍ-OLIVER, B. (2007-2008): La fase c del epipaleolítico reciente: lugar de encuentro o línea divisoria. Reflexiones en torno a la neolitización en la fachada mediterránea peninsular, Veleia, 24-25: 611-628. https://doi.org/10.1387/veleia.2033

LABORDA, R.; ALCOLEA, M.; BENAVENTE, J.A.; ANDRÉS, T. (2017): Nuevos datos radiocarbónicos del Neolítico antiguo del Valle Medio del Ebro. El yacimiento de Alonso Norte (Alcañiz, Teruel) en el río Guadalope, Salduie, 17: 11-30. https://doi.org/10.26754/ojs_salduie/sald.2017176704

LEWARCH, D.; O'BRIEN, M. (1981): The expanding role of surface assemblages in archaeological research, Advances in Archaeological Method and Theory, 4: 297-342.

LINDLEY, D. (1964): The Bayesian analysis of contingency tables, The Annals of Mathematical Statistics, 35 (4): 1622-1643. https://doi.org/10.1214/aoms/1177700386

MARÍN, D.; GIBAJA, J.F.; ALONSO, N.; ORTEGA, D.; PALOMO, A.; MOYA, A. (2017): Chipped stone tools from the Early Bronze Age settlement of Minferri (2100-1650 cal. BC) (Lleida, Spain). Raw materials, technology and activities inferred, en A. GORGUES y A. BRYSBAERT (eds.), Artisans versus nobility? Multiple identities of elites and ‘commoners’ viewed through the lens of crafting from the Chalcolithic to the Iron Ages in Europe and the Mediterranean, Slidestone Press: 139-159.

MARTÍN, A.; MIRET, J.; BLANCH, R.M.; ALIAGA, S.; ENRICH, R.; COLOMER, S.; ALBIZURI, S.; BOSCH, J.M. (1988): Campanya d’excavacions arqueològiques 1987-88 al jaciment de la Bòbila Madurell-Can Feu (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental), Arrahona, 3: 9-23.

MARTÍN, A.; MESTRES, J.S. (2002): Periodització des de la fí del Neolític fins a l’Edat del Bronze a la Catalunya Sud-Pirinenca. Cronologia relativa i absoluta, en Pirineus i veïns al IIIer. mil.leni AC. Homenatge al Professor Dr. Domènec Campillo: Actes del XII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 2000: 77-130.

MARTÍN, A.; MIRET, J. (1990): Un enterrament neolític als “Garrofers del torrent de Sta. Maria (Vilanova i la Geltrú, Garraf) dins el seu context cultural i cronològic, Cypsela, 8: 49-60.

MARTÍN, A.; MIRET, J.; VIVES, E. (2019): Els Garrofers del Torrent de Santa Maria (Vilanova i la Geltrú, Barcelona), en J.F. GIBAJA, M. MOZOTA, M.E. SUBIRÀ y A. MARTÍN (coords.), Mirando a la Muerte. Las Prácticas funerarias durante el neolítico en el Noreste peninsular, Vol. 3, 129-135.

MAZO, C. (2006): Análisis de las huellas de uso de la serie lítica retocada del nivel IV de Mendandia, en A. ALDAY (ed.), El campamento prehistórico de Mendandia: ocupaciones mesolíticas y neolíticas entre el 8800 y el 6400 B.P, Memorias Arqueología en Castilla y León, Junta de Castilla y León: 293-327.

MESTRES, J. (2019): Los enterramientos neolíticos de Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), en J.F. GIBAJA, M. MOZOTA, M.E. SUBIRÀ y A. MARTÍN (coords.), Mirando a la Muerte. Las Prácticas funerarias durante el neolítico en el Noreste peninsular, vol. 3, E-DITARX, Castelló de la Plana: 86-111.

MIRET, J. (1993): La industria lítica de la Bòbila Madurell. Campanyes de 1987-1988, Cypsela, 10: 23-32.

MIRÓ, J. (1994): La cronología dels estils ceràmics neolítics a Catalunya i la datació de C14 de la Timba del Barenys (Riudoms, Tarragona), Saguntum, 27: 57-66.

MIRÓ, J.; MOLIST, M.; VILARDELL, R. (1992): Aportaciones al estudio del neolítico antiguo en la Cataluña meridional, partiendo de la industria lítica del yacimiento al aire libre de la Timba del Bareny (Riudoms, Tarragona), en P. UTRILLA (coord.), MALUQUER DE MOTES, J. (hom.), Aragón-Litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la prehistoria, Institución Fernando el católico, Zaragoza: 345-359.

MITAS, L.; MITASOVA, H. (2005): Spatial Interpolation, en P.A. LONGLEY, M.F. GOODCHILD, D.J. MAGUIRE y D.W. RHIND (eds.), Geographic Information Systems: Principles, Techniques, Management and Applications, 1, 2: 34.

MOLIST, M.; GÓMEZ, A.; BORRELL, F.; RÍOS, P.; BOSCH, J. (2016a): El “Chassense” y los “Sepulcres de Fossa de Cataluña”: relaciones complejas entre culturas arqueológicas vecinas, en T. PERRIN, P. CHAMBON, J.F. GIBAJA y G. GOUDE (dirs.), Le Chasséen, des Chasséens… Actes du colloque international de Paris (France), Archives d’Écologie Préhistorique, Tolouse: 143-157.

MOLIST, M; GÓMEZ, A.; ALCÀNTARA, R.; ARNAIZ, R.; BOFILL, M.; REVERTÉ, A. (2016b): Les ocupacions prehistòriques a les Coves de l’Aumediella (Benifallet). una visió sintética, en J. MARTÍNEZ, J. DILOLI y M.M. VILLALBÍ (coords.), Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, Vol. I: 78-89.

MORELL, B. (2018). La cronología como medio de interpretación social: los contextos funerarios del NE de la Península Ibérica entre finales del V e inicios del IV milenio cal BC, Tesis Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

MORELL, B.; DUBOSCQ, S.; MASCLANS, A.; REMOLINS, G.; POU, R.; MARTI, M.; BARCELÓ, J.A.; OMS, X.; JAVIER-SANTOS, F.; GIBAJA, J. F. (2018a): Chronology of the Neolithic Necropolis at Camí de Can Grau (NE-Iberian Peninsula). Funerary pattern changes and long-distance raw material exchanges, Comptes Rendus Palevol, 17: 399-412. https://doi.org/10.1016/j.crpv.2017.10.002

MORELL, B.; BARCELÓ, J.A.; OMS, F. X.; REMOLINS, G.; SUBIRÀ, M. E.; CHAMBON, P.; GIBAJA, J. F. (2018b): Tracing the chronology of neolithic pit and stone box burials in North-eastern Iberia, Journal of Archaeological Science: Reports, 19: 491-504. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2018.03.024

OMS, F. X.; MARTÍN, P.; ESTEVE, X. (2012): Memòria de la intervenció arqueològica a Mas Pujó, Cinc Pont i La Serreta (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès). Àrees arqueològiques afectades pel projecte "Remodelació dels enllaços i implantació de peatges tancats a l'AP7. Enllaços de Vilafranca Sud, Centre i Nord, Fase 3B, Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya.

OMS, F. X.; MARTÍN, A.; ESTEVE, X.; MESTRES, J.; MORELL, B.; SUBIRÀ, M.; GIBAJA, J. (2016a): «he Neolithic in Northeast Iberia: Chronocultural Phases and 14C, Radiocarbon, 58 (2): 291-309. https://doi.org/10.1017/RDC.2015.14

OMS, F. X.; MESTRES, J.; CEBRIÀ, A.; MORALES, J. I.; NADAL, J.; PEDRO, M.; FULLOLA, J. M. (2016b): La cova de la Guineu (Font-Rubí, Barcelona) i les relacions plana-muntanya al Penedès durant el neolític inicial, en H. BONET (coord.), B. MARTÍ (hom.), Del neolític a l’edat del bronze en el Mediterrani occidental. Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver, Serie de Trabajos Varios 119, Servicio de Investigación Prehistórica, València: 97-107.

OMS, F.X.; MESTRES, J.; CEBRIÀ, A.; MORALES, J. I.; MENDIELA, S.; PEDRO, M. (2017): Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Tribuna d’Arqueologia 2014-2015, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

OMS, F. X.; ESTEVE, X.; MESTRES, J.; MARTÍN, P.; MARTINS, H. (2014): La neolitización del nordeste de la Península Ibérica: datos radiocarbónicos y culturales de los asentamientos al aire libre del Penedès, Trabajos de Prehistoria, 71, 1: 42-55. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12123

OMS, F.X.; SÁNCHEZ DE LA TORRE, M.; PETIT, M.A.; LÓPEZ-CACHERO, F.J.; MANGADO, X. (2019): Nuevos datos del VI y V milenio cal BC en el llano y Prepirineo de Lleida: el Abric del Xicotó y Les Auvelles, Munibe, 70: 93-107. https://doi.org/10.21630/maa.2019.70.05

PALOMAR, V. (1996): El Abrigo de la Sima de la Higuera (Caudiel, Castellón). 1a Campaña de Excavaciones, Boletín del Instituto de Cultura “Alto Palancia” 3, Segorbe: 9-20.

PALOMO, A. (2000): La industria lítica tallada de la Draga, en A. BOSCH, J. CHINCHILLA, X. NIETO, X. RAURICH, J. TARRÚS, A. PALOMO, A. ALVAREZ, F. BURJACHS, D. BRUSI, R. BUXÓ, X. CLOP, J. FÈLIX, L. GARCIA, P. GASSMANN, F. GIBAJA, J. GIRBAL, B. HUG, J. JUAN, N. JUAN-MUNS, J.M. MASIP, P. PAUC, R. PIQUÉ, A. PLANAS, J. RECHE, J. REINHARD, N. ROVIRA, J.M. RUEDA, M. SAÑA y C. Saüch, El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Monografies del CASC 2, Generalitat de Catalunya, Barcelona: 197-206.

PALOMO, A.; GIBAJA, J.F. (2002): Análisis de las puntas del sepulcro calcolítico de la Costa de Can Martorell (Dosrius, El Maresme), en I. CLEMENTE, R. RISCH y J.F. GIBAJA (eds.), Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas, British Archaeological Reports, International Series 1073, Archaeopress, Oxford: 243-249.

PALOMO, A.; GIBAJA, J.F.; ORTEGA, D.; ALONSO, N.; MARÍN, D.; MOYA, A. (2012): La industria lítica tallada del asentamiento de Minferri (Juneda, Lleida) a finales del III/primera mitad del II milenio cal. BC, Cypsela, 19: 103-122.

PALOMO, A.; TERRADAS, X.; PIQUÉ, R.; ROSILLO, R.; BODGANOVIC, I.; BOSCH, A.; SAÑA, M.; ALCOLEA, M.; BERIHUETE, M.; REVELLES, J. (2018): Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya), Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya: 88-103.

PARDO-GORDÓ, S.; ARMERO, C. (2021): Automatic bayesian procedure code and reply figures (Version 1), Zenodo, https://doi.org/10.5281/zenodo.4817824

PARDO-GORDÓ, S.; BERNABEU, J.; JIMÉNEZ-PUERTO, J.; ARMERO, C.; GARCÍA-DONATO, G. (2022): The Chronology of Archaeological Assemblages Based on Automatic Bayesian Procedure: Eastern Iberia as Study Case, Journal of Archeological Science, 139. https://doi.org/10.1016/j.jas.2022.105555

PERKS, W. (1947): Some observations on inverse probability including a new indifference rule, Journal of the Institute of Actuaries, 73: 285-334. https://doi.org/10.1017/S0020268100012270

PIERA, M.; GÓMEZ, A.; MOLIST, M.; RÍOS, P.; ALCÀNTARA, R. (2016): El tram baix de l’Ebre a les èpoques del Neolític i Bronze inicial: Aportacions al seu coneixement a partir de l’assentament del Molló (Móra la Nova), en J. MARTÍNEZ, J. DILOLI y M.M. VILLALBÍ (coords.). Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, I: 90-103.

PIQUÉ R.; PALOMO, A.; TERRADAS, X.; ANDREAKI, V.; BARCELÓ, J.A.; BOGDANOVIC, I.; BOSCH, A.; GASSMANN, P.; LÓPEZ-BULTÓ, O.; ROSILLO, R. (2021): Models of Neolithisation of the Northeastern Iberian Peninsula: new evidence of human occupations during the VI millennium cal BC, Open Archaeology, 7: 671-689. https://doi.org/10.1515/opar-2020-0153

PLASENCIA, F.J. (2016): Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesis doctoral, Departament de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

R CORE TEAM (2020): R: A language and environment for statistical computing, R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria. https://www.R-project.org

RODANÉS, J.M.; PICAZO, J. V. (2009): La Cabaña Mesolítica del Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza), en P. UTRILLA y L. MONTES (eds.), El Mesolítico Geométrico en la Península Ibérica, Monografías Arqueológicas 44, Universidad de Zaragoza, Zaragoza: 327-341.

RODANÉS, J.M.; PICAZO, J.V. (2013): El campamento mesolítico del Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza), Monografías Arqueológicas/Prehistoria 45, Universidad de Zaragoza, Zaragoza.

ROJO, M.; TEJEDOR, C.; PEÑA-CHOCARRO, L.; ROYO-GUILLÉN, J.; GARCÍA-MARTÍNEZ DE LAGRÁN, I.; ARCUSA, H.; SAN MILLÁN, Mª.; GARRIDO, R.; GIBAJA, J.; MAZZUCO, N.; CLEMENTE, I.; MOZOTA, M.; TERRADAS, X.; MORENO, M.; PÉREZ, G.; ÁLVAREZ-FERNÁNDEZ, E.; JIMÉNEZ, I; GÓMEZ LECUMBERRI, F. (2015): Releyendo el fenómeno de la neolitización en el Bajo Aragón a la luz de la excavación del cingle de Valmayor XI, Zephyrus, 75: 37-66. http://dx.doi.org/10.14201/zephyrus2015754171

ROMAN, D. (2010): El jaciment Epimagdalenià de la balma de la Roureda (Vilafranca, Els ports, País Valencià), Pyrenae, 41 (2): 7-28.

ROSSER, P.; FUENTES, C. (2007): Seis mil años de historia de Alicante: El Tossal de les Basses, Alicante.

SÁNCHEZ-ROMERO, L.; CANALS, A.; PÉREZ-GONZÁLEZ, A.; MÁRQUEZ, B.; MOSQUERA, M.; KARAMPAGLIDIS, T.; ARSUAGA, J. L.; BAQUEDANO, E. (2017): Breaking the palimpsest: an approach to the cultural sequence of Neanderthal occupation at the Navalmaíllo rockshelter, Pinilla del Valle (Spain), Trabajos De Prehistoria, 74 (2): 225-237. https://doi.org/10.3989/tp.2017.12192

SCHIFFER, M. (1987): Formation Processes of the Archaeological Record. Albuquerque: University of New Mexico Press.

SNITKER, G.; DÍEZ-CASTILLO, A.; BARTON, M.; BERNABEU, J.; GARCÍA-PUCHOL, O.; PARDO-GORDÓ, S. (2018): Patch-based survey methods for studying prehistoric human land-use in agriculturally modified landscapes: A case study from the Canal de Navarrés, eastern Spain, Quaternary International, 483: 5-22. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2018.01.034

SORIANO, I.; MARTÍNEZ, P.; LABAUNE, M.; CATTIN, F.; OLIART, C. (2016): 60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisióen curs i aportació de noves dades analítiques al Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica, en J. MARTÍNEZ, J. DILOLI y M.M. VILLALBÍ (coord.), Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa, 1: 105-116.

SORIANO, E.; FONTANALS, N. R.; MARÍN, D.; CATTIN, F. (2022): La Cova de l’Arbonès (Pradell de la Teixeta, Tarragona). Nuevos datos de un sepulcro calcolítico, Munibe, 73. https://doi.org/10.21630/maa.2022.73.03

SOTO, A.; ALDAY, A.; MANGADO, X.; MONTES, L. (2016): Epipaleolítico y Mesolítico en la vertiente sur de los Pirineos desde la perspectiva de la industria lítica, Munibe, 67: 295-312. https://doi.org/10.21630/maa.2016.67.mis01

UTRILLA, P.; MONTES, L.; MAZO, C.; MARTÍNEZ BEA, M.; DOMINGO, R. (2009): El Mesolítico Geométrico en Aragón, en P. UTRILLA y L. MONTES (eds), El Mesolítico Geométrico en la Península Ibérica, Monografías Arqueológicas 44, Universidad de Zaragoza, Zaragoza: 131-190.

UTRILLA, P.; MAZO, C. (2014): La Peña de las Forcas (Graus, Huesca). un asentamiento estratégico en la confluencia del Esera y el Isábena, Monografías Arqueológicas/Prehistoria, 46, Universidad de Zaragoza, Zaragoza.

UTRILLA, P.; LABORDA, R. (2018): La cueva de Chaves (Bastarás, Huesca). 15000 años de ocupación prehistórica, Trabajos de Prehistoria, 75 (2): 248-269. https://doi.org/10.3989/tp.2018.12214

VAQUERO, M. (ed.) (2004): Els darrers caçadors-recolectors de la Conca de Barberà: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999–2003, Museu i Arxiu de Montblanc i Comarca, Montblanc.

VILASECA, S. (1934): L’estació taller de sílex de Sant Gregori (Falset, Baix Priorat), Memorias de la Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, XXIII, 21: 415-439.

VILASECA, S. (1936). La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i Extensions, Llibreria Nacional i Estrangera, Reus.

VIÑAS, R. (2011): Les manifestacions rupestres de Catalunya: un patrimoni per conèixer i gaudir. Notes sobre historiografia, conservació i divulgació, Podall, 1: 14-50.

VIÑAS, R.; RUBIO, A. (2020): Les representacions simbòliques prehistòriques del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Tarragona), Societat Catalana d'Arqueologia.

VIÑAS, R.; RUBIO, A.; RUÍZ, J.F. (2016a): Referencias crono-culturales en torno al Arte Levantino: grabados, superposiciones y últimas dataciones 14C AMS, ARPI: Arqueología y Prehistoria del Interior Peninsular, 04-Extra: 95-117.

VIÑAS, R.; RUBIO, A.; RUÍZ, J. F.; VAQUERO, M; VALLVERDÚ, J.; W. ROWE, M.; SANTOS, N. (2016b): Investigación cronoestratigráfica en el conjunto de arte rupestre de la sierra de la Pietat: Abrigos I y IV (Ulldecona, Tarragona, Cataluña), Cuadernos de Arte prehistórico, 2: 70-85.

WANDSNIDER, L.; CAMILLI, E. (1992): The Character of Surface Archaeological Deposits and Its Influence on Survey Accuracy, Anthropology Faculty Publications, 18: 169-188. https://doi.org/10.1179/009346992791548914

Descargas

Publicado

2023-01-30

Número

Sección

Dossier